• Benvinguts
  • Proximamente Bienvenidos
  • dans l'avenir Bienvenues
  • in the future Welcome
  • in der Zukunft Willkommen
Història de l'observatori
La meva història amb el món de la meteorologia ve de fa molts anys. No se si el fet de néixer un dia de nevada va poder influir, però sempre he estat dels que sempre ha gaudit de les pluges, les nevades (la primera que recordo va ser una enfarinada al 82), les ventades i altres moviments meteorològics. Tenia un termohigròmetre (aquell en forma de U) per mirar les màximes, mínimes i la humitat i, anys després, algun de digital, però res més. Recordo esperar el temps a la "tele", quan hi havia només 2 canals i amb l'arribada de TV3 l'afició va augmentar amb l'Antoni Castejón (DEP) i l'Alfred Rodríguez Picó i gràcies a ells i als següents homes i dones del temps, van fer que m'apassionés aquest món.

Va ser a l'any 2005 que a l'assabentar-me que sortia a la venda la "Gran Enciclopèdia de la meteorologia" i que a més venia amb estació meteorològica, la Oregon WMR928N (com la de la fotografia), que la meva afició va augmentar. Al tenir la informació de l'enciclopèdia i l'estació vaig començar a buscar per internet com muntar-la el més correctament possible i vaig anar a parar a un fòrum anomenat Catméteo. Allà hi havia molta gent com jo que també havia fet la col·lecció de la Sàpiens i vaig veure que el món meteorològic és molt més gran que el que ensenyen per la "tele". Vaig començar a aprendre (i encara em falta per fer-ho) a interpretar mapes, a entendre conceptes, a..., en definitiva a estimar encara més la méteo.

Al principi, per anar fent proves, vaig posar el sensor termohigròmetre col·locat a la paret de darrera la casa (la que dóna a cara nord), però vaig veure que les temperatures no eren gens ni mica fiables. Al fórum que us he comentat vaig veure que hi havia gent que es feia els seus propis "abrics meteorològics" amb plats de plàstic, o amb safates d'aquestes de la nevera. Jo em vaig decantar per la segona i em vaig fer una caseta per posar-hi l'esmentat sensor. Tot el conjunt (anemo, penell, pluvio i termohigròmetre) els vaig posar en un pal per sobre d'una xemeneia inutilitzada al teulat de casa. A més vaig "tunejar" el pluviòmetre, ja que originalment té una resolució de 1 mm, i amb aquest canvi, passa a tenir-la de 0.2 mm. Vaig haver de modificar el programa per donar la pluja real.

Un cop fetes vàries comprovacions, a partir d'abril de 2006 vaig començar a apuntar i enregistrar dades. I un parell de mesos després em donava d'alta a Meteoclimàtic. Un any després, a mitjans de l'any 2007, vaig decidir a fer-me una pàgina web on la gent pogués conèixer quin temps fa a Calonge amb dades penjades automàticament cada 10 minuts i conegués una mica millor aquest món. Aquesta pàgina va ser penjada per primer cop el 4 de gener de 2008.
A mitjans de 2009, veient que cada cert temps havia de pujar a dalt de la teulada per tal de fer el manteniment de l'estació, sobretot netejar pluviòmetre i termohigròmetre, vaig decidir, ja que l'estació ho permet, de separar els sensors.

Vaig deixar l'anemòmetre i el penell al mateix màstil (i que en prou feines porten manteniment) i vaig baixar el pluviòmetre i l'abric meteorològic amb el sensor de temperatures i humitat al jardí. Les temperatures (sobretot les mínimes) van notar el canvi. Eren més baixes, només unes dècimes, però crec que suficients per ser més reals.
El desembre de 2008 es va crear la XOM (Xarxa d'Observadors Meteorològics) del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). Poc després al saber que buscaven col·laboradors per ampliar la xarxa, em vaig posar en contacte amb l'SMC per veure si podia complir els requisits necessaris per formar-ne part. Vaig rebre vàries visites per tal d'examinar el terreny i finalment el dia 12 de desembre de 2009, s'instal·lava l'estació oficial a Calonge. A la fotografia, feta uns dies després, podeu veure el pluviòmetre oficial, la caseta amb els termòmetres de màxima i mínima (on també hi ha el sensor termohigròmetre digital), el pluvio digital de l'Oregon i un pluvio artesà que podeu veure com va ser construït a la secció "Fes-ho tu".


El pluviòmetre oficial és un Thies model DIN 58666 C, amb una superfície de recollida de 200 cm² i resolució d'una dècima de litre. Fa 190 Ø x 450 mm i uns 3.5 kg de pes. En el seu interior hi ha un recipient de recollida amb capacitat per 1.4 litres (que equivaldria a uns 65 mm - l/m²). Està fabricat en acer inoxidable. Porta associat una proveta de fins a 10 mm de precipitació i resolució de 0.1 mm. La boca està a 150 cm del terra.



Dins de l'abric meteorològic (la caseta) hi trobem:

• El sensor termohigrómetre de la Oregón amb la seva "peculiar" caputxa (te una resolució de temperatura de 0.1º C i de 1% d'humitat)
• Un termòmetre amb una sonda per calcular la mínima situada a 15 cm del terra .
• El termòmetre oficial de mínima, d'alcohol i és el que està ben horitzontal. Té un índex de color blau que baixa per la columna d'alcohol fins que queda aturat en el moment de donar-se la mínima del dia.
• El termòmetre oficial de màxima, de mercuri i lleugerament inclinat que quan enregistra la màxima, aquest, el mercuri, queda estrangulat en la part inicial del termòmetre impedint el seu retrocés. Per fer baixar la columna, s'ha de sacsejar, espolsar, amb energia.
• El psicròmetre, consta de dos termòmetres de mercuri, un sense res al bulb i l'altre amb una mussolina o gasa que l'embolcalla i que està en contacte amb un dipòsit d'aigua destilada, el qual fa que per l'efecte de l'evaporació, aquest termòmetre humit es refredi. La diferència entre el termòmetre sec i l'humit, gràcies a una taula psicromètrica que incorpora, podem saber la humitat relativa de l'aire.