Calonge
El municipi de Calonge, també conegut amb el sobrenom de "Sa Bardissa", està format per un amfiteatre de muntanyes (Les Gavarres) i una plana limitada per la mar. Te dos nuclis, Calonge, més a l'interior, i St. Antoni de Calonge, a la costa. Pertany a la comarca del Baix Empordà, a la província de Girona, al bell mig de la Costa Brava.

L'estació meteorològica està ubicada a la latitud i longitud que podeu veure a la següent taula (on podeu trobar un enllaç a un convertidor de dades UTM a graus, minuts i segons, i viceversa):

Coordenades geogràfiques Longitud: 3º 4' 40'' E UTM x: 506.451
Latitud: 41º 51' 35'' N UTM y: 4.634.276



Calonge té una extensió de 33.55 km2 i un perímetre d'uns 60 km, limitant al SW amb el municipi de Castell-Platja d'Aro, al W amb Sta. Cristina d'Aro, al NW amb el terme de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura , al N amb Forallac (Fonteta - Peratallada - Vulpellac), al E amb l'antic municipi de Vilaromà i Palamós, i al S-SE amb la mar Mediterrània i on trobem el nucli de St. Antoni de Calonge.


El punt més elevat del municipi és el Puig Cargol amb 359 msnm.


Hi ha un grapat de recs i rieres, essent les més importants la Riera de S'Orinella, que s'ajunta amb la de la Ganga, i la Riera del Folc que s'uneixen en la zona de la urbanització Rio de Oro, formant la Riera de Rifred. Aquestes baixen del sector Nord. Del sector Oest, baixa la Riera de Cabanyes que s'ajunta amb la de Rifred a pocs metres d'on hi ha l'observatori, donant pas a la Riera de Calonge que rebrà una última incorporació de la Riera del Tinar a l'entrada del poble. Ja només queda arribar, pràcticament en línia recte, a la desembocadura situada entre St. Antoni i la Torre Valentina. També a destacar el Rec Madral, pràcticament sec sempre, però responsable, molts cops, d'inundacions al pla i al nucli de St. Antoni.


(Foto: Toni Illa)





El paisatge de Calonge

Calonge era un poble majoritàriament agrícola, bona mostra en són els masos en actiu que encara hi queden. Els sembrats i hortes, comparteixen terres amb el cultiu d'arbres fruiters, com llimoners, tarongers, nesprers, albercoquers, cirerers, pruners, figueres, pomeres, presseguers, perers,.... i les oliveres. Encara que molts d'aquests terrenys van desapareixent per a donar lloc a nous habitatges.

Als horts calongins i als testos dels terrats és molt corrent trobar herbes aromàtiques i medicinals, com la ruda, el poliol, romaní o farigola. Avui dia, el conreu més conegut, abundant i explotat (alhora més antic) és la vinya (varietats de garnatxa, carinyena, malvasia, xarel·lo) que ocupa gran part de la plana i de les pendents de les Gavarres. La causa: la denominació d'origen del vi de Calonge, un nou mercat que s'ha obert als masovers que encara viuen dels productes de la terra.

(Foto: Toni Illa)


Els nostres boscos estan molt poblats de pins, sureres, alzines, roures i garrofers. I si abaixem la vista, veiem un fons atapeït d'arbustos com el bruc, arboç, ginesta, argelagues. I a la vora de les rieres s'amunteguen salzes, pollancres i arbres blancs, entre canyers i algun plataner.

La fauna és molt variada i abundant. Des del senglar, teixó, guilla, esquirol i conill, a una gran varietat de serps i sargantanes, granotes i gripaus, insectes, cucs i aràcnids. I si mirem al cel o damunt dels arbres, és fàcil veure o sentir a la miloca, el tudó, la perdiu, la garsa, el mussol, pardals i alguna gavina.

I pel que fa al clima, acostumem a tenir una bona temperatura ambiental, amb una pluviometria al voltant dels 640 mm l'any (mitjana últims 10 anys), amb una humitat regulada per la proximitat de la mar i de les muntanyes de les Gavarres.